Força? Sense técnica poca cosa. Equilibri? Una mica no el podem negar!. Valor? No deixa de ser un punt afegit. Seny? Si algú sap que coi es aixó que ho expliqui.
No podem atemptar contra la tradició segant les quatre característiques que Clavé va considerar fonamentals en l'art de fer castells, pero potser es quedá curt. Son válides encara que insuficients perqué els castells son molt més que construccions on uns individus s'enfilen damunt dels altres, és dificil definir-los sols en quatre paraules. Cal també, parlar de colles i sobretot de les persones que les formen, evidentment sense elles, els castells no són res, simplement no existeixen.
Gent amb néguits, pors, fóbies, passions, sentiments i amor propi es la que en definitiva conforma un carácter i la que pot aconseguir que un dia una colla arribi a ser COLLA amb majúscules. Per a aixó no n'hi ha prou am fer castells mes o menys be o malament, perque ja hi ha moltes que en fan. es podrá ser molta gent i fer molts i molt grans castells, peró no són més que números i tots sabem que als números els podem donar el valor que vulguem. Una COLLA no son sols quatre xifres, cadascuna té el taranná propi que li imprimeixen els seus membres.
Cal passar mals trángols per poder-los superar i tots hem sabut aixecar després d'haver ensopegat. Aquet ha estat, sens dubte, el principal dels nostres éxits, més que quasevol dels castells que hágim fet. I per aconseguir-ho, dic jo, no creieu que hi ha hagut alguna cosa més que no pas força i equilibri?
(foto: Xrm concurs 2006)
No hay comentarios:
Publicar un comentario