jueves, 31 de enero de 2008

ELS ÚLTIMS 9


Segona Diada de l'Esperidió (i I Diada de les Festes). Any 2004. Tornem a descarregar el 4/9f, aquell castell que onze anys abans ens va portar a la glória. Després de tres anys sense fer cap castell de 9, amb dúes temporades recuperant castells, assjant dur i renovant troncs, tornem a tocar el cel.

I al octubre de aquell mateix any, el vam tocar per darrer cop...

Al llarg de aquestos tres darrers anys no hem tocat més el el cel...el 2005 el vam acariciar, i el 2006 i el 2007 vam baixar al infern, un destí cruel per la colla...

Enguany si, tornarem a tocar el cel. I amb un cop només, no ens conformarem.

viernes, 25 de enero de 2008

COMFIRMAT!!!


Dons si, a un lloc on la tradició castellera mai hauría arribat si no fossi per el meu pare i per mí, un lloc catalanófob, on mai s'entendrá costums catalanes com aquesta, es fará una exposició sobre castells!.

Tot i que encara tindre temps de afegir fotos al projecte (per Setmana Santa em faré algun viatge per les plaçes si hi han actuacions), m'han ficat un límit de 58 fotos i 3 murals per tal de explicar en qué consisteixen els castells...a veure, es el meu començament, i que t'en fagin una expo cuan només compto amb 17 anyets...pero be...coi, que em sento orgullós de mi mateix!.

Tot i que el día que es fara la exposició, m'han comentat que si no hi ha cap inconvenient en ferho per la setmana de les cultures de la ciutat, per volts de maig. Ja aniré escribint sobre la expo de tant en tant per informar del projecte.

jueves, 24 de enero de 2008

MANJARS CASTELLERS: ELS CALÇOTS


Mmm...aquella olor de fusta cremada, aquella calor provenent de les flames, aquells calçots fent-se lentament, el sabor inigualable de la salseta (on estigui una salseta de romesco)...

Potser es una de les meves debilitats a l'hora de dinar després de fer castells. Uns calçots ben cuinats, a l'ombra d'un arbre al teu camp, mentre que parles amb companys de la "jugada" (diada castellera) que heu fet aquet matí, regada amb un bon ví i una carn de segon plat a la brasa (si no has tingut prou amb els calçots clar!), es el escenari idoni per un dinar casteller, entre amics, relaxat i reponent forçes per la propera actuació.

Els calçots, personalment, crec que no déu faltar en cap dieta de bon casteller, ja sigui de la zona tradicional, metropolitana, de la Catalunya Nord o de les illes. Calçots, Llonganissa, Romesco, Suquet...son molts, e intentaré a poc a poc descriurels al blog.

El únic péro que puc trobar és que només els podrem consumir els messos de hibern i primavera, es a dir, que cuan comença la activitat castellera, la temporada forta, els calçots ja són molt difícils de trobar.

Ara que podem (vosaltres que podéu!, jo no que no estic allá!), menjeu un dia calçots. I sempre amb conta de portar un baber, per no acabar pléns de taques de la salseta i de la pell del calçot.

Bon profit!

CELEBRACIONS...


Aquet any, estic molt més motivat que el any passat. No se ben bé per qué...
El 2006 va ser un fracás d'any, i reconeixo que ens vam quedar molt lluny de les expectatives que vam crear al 2005.

El 2007 supossadament, era la temporada de transició, de recuperació de la colla, tant castellerament com anímicament parlant, i em sembla que cap dels dos objectius s'ha aconseguit. Ens hem estancat a un nivell prou digne, sent la millor colla de 8 en relació a castells de aquesta gamma descarregats, pero no hem assolit els objectius de la temporada i aixó va crear una espécie de frustració al final de temporada.

Aquet any, a banda de recuperar castells, recuperar l'ánim i millorar les dúes últimes temporades, es any també de Concurs, aixó vol dir per un casteller tarragoní anar al máxim i donar-ho tot. I donar tot significa inevitablement per la Jove, en aquest moment, recuperar el 5/8, el nostre castell insígnia i plantenjarnos per a llarg términi un 4/9f o un 3/9f que ens torni a situar on de veritat ens mereixem.

Tinc la sensació de que enguany, tot será molt diferent comparat amb els altres anys. Potser fem la trileta per Sant Magí, o per la Tecla ens reservem el castell de 9 (ho dubto, perque si es té, el tirarem i el que es millor, el farem per nassos, el DESCARREGAREM), i al Concurs, a deixarnos la carn a la camissa i lluitar per assolir els castells que tinguem plantejats.

Enguany, si.

miércoles, 23 de enero de 2008

POSIBLE EXPOSICIÓ CASTELLERA A BADAJOZ!

Feia temps que vai comentar a un amic que tinc al Ajuntament de Badajoz la idea de fer una exposició fotográfica sobre el fet casteller i donar-ho a conéixer a la ciutat. El meu amic, després de considerar aquesta idea, va aceptarla i la presentará a un plé municipal de la Coordinadora d'exposicions de la sala d'art de la conselleria de juventut per que valorin el projecte,

La exposició sería sobre una colecció de fotos que he fet al Concurs de Castells del 2006 i per el Agost del 2007, en total, vore unes 40 fotos.

Ja informaré cuan em responguin, tot i que per les primeres impressions que en tinc, la resposta sera afirmativa

martes, 22 de enero de 2008

JORDI CRESPO, NOU CAP DE COLLA DE LA JOVE


El passat dissabte, va ser elegit per majoría absoluta Jordi Crespo com Cap de Colla per els propers dos anys (vigéncia de la legislatura que tindrá com Cap de Colla). A la candidatura, també ha quedat com nou President en Jordi Grau.

Jordi Crespo ja ha participat en equips técnics, i, personalment, es un casteller que sap el que ara necessita la Jove. Com era lógic, no he pogut anar a les eleccions, pero després de parlar amb diferents companys, noto que hi ha una ilussió que es palpa inclús la distáncia.

Cal destacar que ha ficat a la Técnica i a la Junta castellers experimentats, com poden ser Aleix Bordas, Eusebi Campdepadrós ó Jordi Sentís, entre d'altres.

lunes, 21 de enero de 2008

RETOMANT LA ACTIVITAT

Després de un descans merescut, castellerament parlant, retomo la activitat al blog.

Bon any 2008 i bons castells per tothom!

sábado, 3 de noviembre de 2007

ARRIBA LA ESCUDELLADA!!!...I DESPRÉS EL CONCERT DE GRALLES!!!


Avui, a partir de dos quarts de 8 del vespre, es fará la Escudellada de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, per primer cop a la nostra história.

Es suma, aquesta escudellada a la famosa Paellada Jove que fem desde fa nou anys per les Festes de Santa Tecla. Com podéu veure, gana no passem a la colla.

Després del sopar, hi haurá un Ball de Gralles amb molts grups de gralles de la ciutat i voltants. De ben segur, que molts es tomarán aixó com un assaig per el sopar de la Colla la setmana que be!.

Salut i castells...dic!, escudella!...i despres a ballar!

jueves, 1 de noviembre de 2007

VILAFRANCA I LLEIDA, DOS PILARS QUE REAFIRMEN UN BON ANY


En una temporada on cap colla, a banda de la Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca, ha intentat amb éxit un gran espadat, dúes colles que porten anys treballant a l'ombra, els Xicots de Vilafranca i els Castellers de Lleida, son les que han plantat cara al castell percusor de la Segona Época Daurada dels Castells.

Els Castellers de Lleida han tingut que lluitar, desde sempre, en una zona on mai ha hagut tradició castellera, i s'han sortit amb força éxit. Castells com el 3/8 o el 2/7 s'han fet enguany fixes en el seu repertori, a banda de dominar tota la gamma de castells de 7. El únic lunar, la irregularitat amb el 4/8 que confio en que aviat el pugin consolidar.

En canvi, els Xicots de Vilafranca, han fet la seva feina en silenci, assajant estructures per un futur, i consolidant troncs i castells per donar el salt cap a noves fites. La gamma básica de 8, amb el 2/8f, s'ha fet una actuació assídua per els vilafranquins per festa major o el Concurs. És una colla que, malgrat estar a l'ombra, ha trobat or on només semblava que hi habíen camisses verds.

Aprofito per fer constant la meva desilussió sobre colles que esperaba que haguessin pogut assolir el pilar de 6, com els Sagals d'Osona, els Marrecs de Salt, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa ó els Xics de Granollers.

GRÁCIES MARÍA


Aquesta es una de les "culpables" que em fan sentir com a casa (n'hi han més, ja aniré fican les seves fotos i comentaris sobre tots). Ella es la que normalment m'informa de com van els assajos, com ha anat la actuació, qué castells s'están fent.

Coincidéncies de la vida em van portar a conéixer a una de les persones que estima més a la colla, que treballa dur i en silenci i que sempre, el seu esforç s'ha vist recompensat. Potser a vegades tard, pero sempre se li ha reconegut. Potser no tant com jo o altres de la colla voldríem, pero aixó son temes que avui no vull comentar.

María, grácies per "aguantarme" i informarme de la colla sovint, cada día, després de cada assaig, de cada actuació. Probablement, si tu no ho fessis, quasi ningú de la colla ho faría per tú.

miércoles, 31 de octubre de 2007

EL PILAR QUE ET MARCA LA TEMPORADA


El 24 de Setembre es el verdader día gran per a mí i per tots els castellers de Tarragona. Tothom que entengui o viu de castells, o és aficionat, te que vindre un cop a la vida a veure el pilar caminant de Tarragona. Un famós casteller de la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí va catalogar la diada amb aquesta frase: "Santa Úrsula es la Meca dels castells, Sant Félix es el Vaticá dels castellers, i els pilars de la Merçé es el lloc de trobada dels castells i castellers en estat pur".

Aquell día, estás pendent del pilar. Da igual si fas un 5/8 i un 4/8ag si després et cau el pilar (el nostre cas al any 1998), i també prou val si vens de una Tecla "bonyeguda" (anys 2001 i 2002). EL pilar et pot salvar la temporada (com és al nostre cas), o et pot ofegar i destrossar les últimes ilussions que teníes in mente (any 2000). Serás recordat com casteller de la colla que no ha portat aquell any el pilar. I si no, preguntéu als Castellers de Sant Pere i Sant Pau que porten tres anys consecutius sense portarho al ajuntament.

El recorregut es simple a primera vista, pero complicat si ho veus amb deteniment. Començes pujant i baixant les vint-i- quatre escales de la Catedral, i enfiles el Carrer Major. Al final d'aquet, es fa el primer canvi de baix (tot i que hi ha hagut anys en el que hem fet sense canviar ni el baix ni les mans). Una vegada fet el canvi, arriba la temuda Baixada Peixatería, amb un desnivell impressionant i un terre empedrat i relliscós que fá que es tingui que portar amb una cura máxima el pilar. Un petit error, apretar una mica més del comte o quedarse parat un segon, es vendre una llenya inmerescuda.

Al final de la mateixa baixada, es fa el segon canvi de baix, i s'enfila el pilar cap a la Plaça de la Font, amb un trajecte de 300 metres que es fá interminable per els que portem el pilar, fins que, arribes al Ajuntament, pujes les tres escales, i l'anxaneta es pujat amb una faixa al balcó.

Aquell dia no hi ha diferéncies entre les colles, totes son iguals, totes son mestres en portar pilars caminant. El ciutadá deixa per un dia de costat els sentiments per la colla que li fá més grácia, i admira a les quatre.

Anécdotes amb el nostre pilar (el de la Jove) hi ha moltes, pero destacaré sobretot, el del 1987, cuan el vam portar fins el balcó de l'Ajuntament (abans es portaba fins allá) sota una forta tormenta, el del 1984, cuan els Xiquets de Tarragona van intentar tirar (literalment) el nostre pilar, per culpa de un periodista de rádio que había donat una informació dient que habíem caigut i habíem tingut la barra de montar-ho de nou, i el del 2005, que va arrodonir una de les millors temporades de la colla.

Si cau el pilar, la reacció és extrema: els castellers plorem, ens cabrejem i gairebé ningú es passa per el local més durant la temporada. Inclús hi ha cassos de castellers que han deixat la colla per que no ho han aconseguit assolir (una mica exagerat!). Es la única actuació de la temporada on no et pots permetre cap error.

També, aquet pilar de 4 caminant (que, segons llibres, ha pougut ser, fins i tot de 6), ha servit de referent com a colles com els Castellers de la Vila de Grácia, per ferho durant alguna diada seva (desconec quina).

No farem molts castells de 9. Tarragona ja no será la "Capital dels Castells" per molts. Pero si en una cosa som uns mestres, és en l'art de fer pilars caminant....

I si no us ho creieu...us convido a veure un assaig de pilar caminant, tots els dimarts i divendres per la nit, vore la una de la nit, per el Passeig de Sant Antoni i la Baixada Peixatería, i aixi opineu amb els vostres ulls.


(((Pilar caminant 2007: Antoni Gabriel "Gabi" i Nico coma baixos, segon Roger Guardiola, terç Natalia Vidal, enxaneta Lais Silva)))

10 ANYS DEL DARRER INTENT


Aque proper any 2008 es farán 10 anys del darrer intent de castell de gamma extra realitzat per la CJXT, el 4/9 net.

A banda d'aquell castell, la Jove va assajar tant el 5/9f i el 4/9 amb folre i l'agulla, malgrat la poca quantitat de 4/8ag i espadats realitzats (tres 4/8ag i cap pilar de 7 amb folre). La intenció era fer per Santa Tecla el 3/9f, el 5/9f, el 4/9 net i el pilar de 7 folrat, peró, malauradament un enfonssament de folre cuan pujáven quints, la forta pluja i el fred, van fer que l'intent fossi gairebé ridícul. Una hora després, al local, es va descarregar un 5/9f fins a sisens gairebé parat, i 4/8 fins dosos net.

Al Concurs, després de assolir el 3/9f i el 4/9f carregats i el 4/8 anb l'agulla, s'intenta el 4/9 net que cau amb sisens colocats i provocant un gran nombre de baixes.

Desde 1998, curiosament, la Jove no ha fet castells de 9 amb solvéncia. Esperem que, deu anys després, canvi d'una vegada l'infortuni.

martes, 30 de octubre de 2007

(grans castellers de la CJXT) Esteve Sesplugues "Estevet"


Amb aquet post obro una série de entrades sobre els castellers que, ja sigui per el seu taranná, les seves idees o per el seu amor a la colla, mereixen un lloc on els sigui reconeguda la seva tasca dins de la colla.

Avui començo amb l'Estevet Sesplugues, "Estevet". Vam demanar-li que, ens vinguessi a ajudar a començar els assajos durant els anys 1981 y 1982. Va ser el que, va ensenyar a tota la quinta de la época a pujar, a montar una pinya compacta, com defensar un castell i amb ell, van arribar els primers éxits de la colla.

Es va començar a assajar amb ell el 4/8 que s'assoleix al 1984, així com tota la gamma de castells de 7. Amb ell, s'assoleix el 4/7 amb el pilar, el 5/7 i els primers 3/7 per sota. Estevet, va fer famosa la frase, mentre que s'assajava el tres per sota, de "cap baix i rectes"...que curiosament, molts pocs cumplíen. Les llenyes amb aquet castell van treure de la programació que ell tenía el següent objectiu que tenía després del 4/8, el 3/8 per sota, castell que, juntament amb la Vella de Valls, vam ser els únics durant una época en assajar.

Estevet, tot i aixó, había temporades en les que no s'hi acostaba per el local, sobretot, per culpa de membres dels xiquets que no volíen veure una altre colla a Tarragona. Al Concurs de Castells de 1980, fins i tot, te que pujar al primer pilar de 5 de la Jove amb una camisa camuflada, sense escut i de un color més clar que les dels demés castellers per no ser reconegut per els Xiquets.

Estevet va deixar de vindre a la colla cuan va veure ell que teníem l'embrantzida per progressar sense el seu ajut. Encara s'el pot veure durant els assajos d'estiu, a la porta del local, en silenci, mirant com molts dels nens i joves que el tenía al cárrec, ensenyen les seves explicacions als més menuts o als castellers més novells.

Hi ha un fet que ningú, o pocs ténen en referéncia: que amb ell, la Jove gairebé hauría agafat el nivell que va tindre fa uns anys i no estaría la colla on ara está sense les seves arengues abans de cada actuació.

Per sempre, Estevet.

ÚLTIMA HORA: RAMÓN BORRÁS HA POGUT DEIXAR LES RENDES DE LA CJXT


Hi ha rumors (provenents per part del seu equip técnic) que m'han fet arribar ara mateix sobre que el Cap de Colla de la CJXT ha pogut presentar la seva dimissió.

El fet que potser ha provocat la renuncia al segon any del mandant, ha sigut molt probablement, la reunió que va tindre lloc dimarts passat al local d'assaig, on els castellers de tronc el van mostrar en una conversació formal, que no podría comtar el seu ajut per el any 2008. Van argumentar la poca organització als assajos, els objectius mal repartits durant tota la temporada, la manca de pinya en algunes actuacions clau, les declaracions a diferents mitjans de premsa, així com la falta de tacte amb la canalla que li ha mancat darrerament.

Si aixó fossi cert, hauría un procés electoral obert fins desembre, per decidir la nova técnica entrant. De moment, no hi ha constáncia sobre una candidatura, pero es dona el fet de que la haurá aviat, amb una barreja de gent experimentada (nucli dur) i joves que vénen trepitjan fort desde fa uns anys ja.

Ramón Borrás es, actualment, segon del 5/8 i baix de castells de 9 i de 8. Durant el trienni 1994-1996 va ser terç habitual del 3/9f i el 4/9f, juntament amb el Maurici Preciado (un altre históric de la colla i excap de colla l'any 2000), Fibra i Tonet, els terços titulars de aquella época daurada per la colla del Cós del Bou.

CASTELLS A EXTREMADURA (I part)

Si si i no es cap broma!. Tot va arribar una trada xafogosa de maig en la que, amb un amic i mon pare vam anar a un poble, perdut de la má de déu, Peñalsordo. El castell en comtes, es un semblant a un 3/4 net caminantm en el que el teóric enxaneta alça la banderola del poble i el porten per tots els carrers del poble caminant. Es una tradició centenal del poble, per el que es veu, la setmana després del Corpus.

Be, després de dúes hores de viatge i de soportar uns 36º a la ombra, arribem al poble. Imaginat...arribes i penses veure a tot el poble fora, celebrant aixó, la festa, oi?...dons no. Després de donar tombs per el poble, anem a la "casa del pueblo" i preguntem a quina hora comença la porcessó, i la resposta és: "joeeee...pos sobre las doce de la noshe".

A banda del calor, la suor, el avorriment, tenim que sumar la gana (no habíem dinat confiant que había un restaurant al poble, pero es veu que no) i la mala llet que teníem en aquells moment després de veure com ens tomáven el pel. Imaginat la situació: prenen un café i veus a trenta paios vestits de pajesos, enlairant un semblant a un castell a l'altre punta del poble. L'aconseguim fotografiar sense pagar la comta del bar (bar, si que hi había!!!) i a hósties amb la gent del poble, que no volía que ho fessim, i que si ho feíem teníem que donar diners (com si fossin uns drets d'autor).

Després de fer unes fotos a tota la cofradía (el grupet de gent que feia el castell) i una petita xarla divulgativa sobre els castells que els vam fer, i ells ens van tornar en forma de xarla sobre el seu castell, ens diuen que demá hi faran més, entre ells, el caminat per tot el poble. Així que, ens anem al hostal-possada del poble i reservem una habitació per els tres.

Potser aixó no us diu res...pero només veure els crits que donáven, tipus "Melecio aguanta cojone!", o "Paco ole ahí tus huevos dale con mala leshe a la bandera" ja valía la pena, a banda, cal dir-ho, la hospitalitat de la gent del poble i la xerrada sobre "castells" que ens van oferir...va ser un experiéncia única (mes per el calor i la xafogor) que per el castell en sí.

Per sort, tot va cambiar positivament el dia següent...

Continuará