Mmm...aquella olor de fusta cremada, aquella calor provenent de les flames, aquells calçots fent-se lentament, el sabor inigualable de la salseta (on estigui una salseta de romesco)...
Potser es una de les meves debilitats a l'hora de dinar després de fer castells. Uns calçots ben cuinats, a l'ombra d'un arbre al teu camp, mentre que parles amb companys de la "jugada" (diada castellera) que heu fet aquet matí, regada amb un bon ví i una carn de segon plat a la brasa (si no has tingut prou amb els calçots clar!), es el escenari idoni per un dinar casteller, entre amics, relaxat i reponent forçes per la propera actuació.
Els calçots, personalment, crec que no déu faltar en cap dieta de bon casteller, ja sigui de la zona tradicional, metropolitana, de la Catalunya Nord o de les illes. Calçots, Llonganissa, Romesco, Suquet...son molts, e intentaré a poc a poc descriurels al blog.
El únic péro que puc trobar és que només els podrem consumir els messos de hibern i primavera, es a dir, que cuan comença la activitat castellera, la temporada forta, els calçots ja són molt difícils de trobar.
Ara que podem (vosaltres que podéu!, jo no que no estic allá!), menjeu un dia calçots. I sempre amb conta de portar un baber, per no acabar pléns de taques de la salseta i de la pell del calçot.
Bon profit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario